Aparta't del mig

He escoltat dues vegades en poc temps alguna cosa així com que ser un bon conversador es resumeix en ser un bon escoltador. Crec que li he sentit dir a Isra Bravo: un cop a un podcast i l’altre escoltant el seu audiollibre Storytelling Salvatge. I jo, que soc d’aplicar les coses tan bon punt les llegeixo i escolto, m’he posat automàticament a fer-li cas en el fet d’escriure cada dia, que també recomana al mateix llibre.

Escrivint, reflexiono sobre aquesta idea tan senzilla i alhora revolucionària: ser un bon conversador és ser un bon escoltador. Podríem pensar que ser un bon conversador és tot el contrari — saber comunicar, tenir bons temes de conversa — però no, resulta que és saber escoltar.

Em fascina aquesta idea i em pregunto: si saber conversar és saber escoltar, saber escriure llavors què és? I la resposta és la mateixa: saber escoltar. Escoltar el que la vida vol “plasmar” a través de mi. Sempre m’ha cridat l’atenció el fet que l’autora d’Un Curs de Miracles diu que ella no va escriure el curs, sinó que simplement el va canalitzar.

Segueixo aprofundint amb aquesta idea i la porto cap al meu terreny: llavors què és contar contes? Contar contes també és saber escoltar. Escoltar el que el conte vol dir. Hi ha una idea que també em sembla molt potent: aparta’t del mig perquè la vida es pugui expressar a través teu, o surt de l’equació perquè l’important no ets tu sinó el missatge. Em sembla una idea senzilla i revolucionària, com la de ser un bon conversador. Què simple, què senzill. Però què potent.

Ahir, el mateix dia de començar Storytelling Salvatge, passejava per Ciutadella amb en César. A una plaça hi havia un concert: la banda de música interpretant Els Miserables, amb cantants, tot molt ben muntat — llums, vestuari — molt espectacular tot plegat. En César va rebre una telefonada just quan havíem arribat al concert i em vaig quedar sola com a espectadora. Vaig veure el final d’un tema i en va començar un altre.

És difícil ser espectadora quan et dediques professionalment a ser intèrpret. És difícil que calli la veu que ho analitza tot i gaudir simplement de l’espectacle. De fet, això passa en pocs moments, en poques obres. Però quan passa, és meravellós i em converteixo en la millor espectadora de totes.

Ahir no va passar. Tot era fantàstic: el so, les llums, el vestuari, i també la interpretació era impecable — hi havia canvis, ritme, tècnicament era perfecte. Però llavors, què passa? Per què no m’arriba? La resposta parteix de la mateixa idea: l’intèrpret ha de sortir del mig perquè el missatge de la cançó es pugui expressar, i si això no passa, a mi no m’arriba. Jo no vull veure l’actor, no vull veure l’intèrpret, vull sentir el missatge. L’actor és només un instrument per on el missatge ha de passar, i l’única feina de l’actor és la de posar tots els seus recursos a disposició del missatge. És obrir-se. El missatge és més que l’actor i que l’intèrpret.

I això em recorda una escena de la pel·lícula De-Lovely, que és una biografia de Cole Porter. Per qui no el conegui, Cole Porter va ser un compositor i lletrista nord-americà conegut per les seves cançons sofisticades, enginyoses i sovint plenes d’ironia. Segur que has sentit cançons seves, simplement és possible que no sàpigues que són seves. El cas és que hi ha una escena de la pel·lícula on es veu un cantant que està assajant Night and Day (un dels seus temes més famosos) i està frustrat perquè no li surt bé la cançó en un canvi concret. Llavors Cole Porter li diu:

“Don’t think about the melody, think about the words. It’s about obsession, being in love… just sing it with me, look at me one more time.”

(No pensis en la melodia, pensa en les paraules. Va sobre l’obsessió, sobre estar enamorat… canta-la amb mi, mira’m un cop més.)

Escena de la pel·lícula De-Lovely

No pensis en la melodia (la forma), pensa en les paraules (allò que vol ser dit). Això no va de tu, va d’alguna cosa més gran que tu.

Aparta’t del mig.

Fa uns vint anys que no veig aquesta pel·lícula i jo tinc bastant mala memòria, però recordo perfectament aquesta escena i el don’t think about the melody. I quan una cosa se’m queda gravada és perquè conté una gran veritat que vol ser escoltada.

Aparta’t del mig.