Qui soc?

Quan tenia divuit anys vaig fer les maletes i vaig marxar de Menorca. No sabia què volia fer amb la meva vida. Però sí sabia una cosa: Menorca se’m quedava petita.

Vaig arribar a Barcelona buscant… alguna cosa. I vaig acabar trobant una escola de teatre musical. No perquè tingués una gran vocació, sinó perquè el teatre et deixa ser tot el que vulguis, i jo sempre he estat una mica indecisa.

Vaig estudiar. Vaig aprendre. I em pensava que quan sortís d’allà em menjaria el món.

Però no.

Vaig sortir pensant: i ara què faig amb tot això?

Així que vaig tornar a Menorca. Vaig seguir formant-me, vaig treballar, vaig pujar a escenaris.

El meu somni? Que algun dia algú em truqués per fer un gran paper. Ser actriu. D’aquelles amb nom i focus.

I la vida va voler que abans que sonés aquest telèfon… jo ja fos mare. I ja hagués començat a explicar contes.

Un divendres feia d’actriu dramàtica i l’endemà explicava contes a un grup de nens i nenes amb la boca oberta.

I un dia me’n vaig adonar: el que em feia créixer era contar contes.

No la fama. No el reconeixement. No el teatre seriós.

Explicar contes em dona llibertat. Em dona creativitat. Em dona connexió.

És aquí on em sento bé.

Potser no ho faré sempre. Però ara mateix és el meu lloc.

I això és el que faig:

Explico històries que connecten. Que fan riure. Que fan pensar. Que fan parar.

I si vols una mica d’això, benvinguda. Benvingut.​